| ELS FRUITS DEL TREBALL EN EQUIPEl del passat dissabte era un partit important, un dels reptes més difícils de la primera fase i, és clar de la primera volta. Calia sumar ja fos amb un empat o directament amb una victòria per continuar a la part alta de la classificació.
El primer parcial va se molt igualat tant en el nombre d’ocasions com en l’estratègia seguida: ambdós equips van estudiar-se molt, jugant amb tranquil·litat, fins i tot certa prudència. Els badalonins van defensar convincentment però en atac un solitari gol del retornat Cisco Roqué posava l’empat a u amb un potent xut des de cinc metres. El següent quart va ser els visitants van dominar, especialment amb un atac més insistent si bé sense gaire encert. A més, els àrbitres van castrar reiteradament els atacs visitants assenyalant contrafaltes força dubtoses del boia, Òscar Reloba. La precipitació en atac amb xuts a l’inici de la possessió, sense paciència per a bellugar la pilota i sense cercar jugades en moviment van llastrar l’empenta badalonina que va veure com els locals s’avançaven amb un 3-1. No obstant, gràcies a dos gols fregant l’escaire de Sergi Font, el marcador tornava a equilibrar-se abans de l’equador del matx. El decurs de la segona meitat del partit canviaria i gràcies a la claredat de les instruccions de Vicenç Pascual els visitants van posar una marxa més i van jugar amb calma. Els atacs van ser més llargs, van aprofitar més el temps de possessió de la pilota, van millorar la selecció de xut i van aconseguir gols com el tercer del compte particular de Sergi Font, un d’Òscar Reloba i un altre de l’esquerrà Jordi Esteve, que després de nombrosos intents, per fi trobava porteria. Així doncs, 3-6 a favor dels del casquet fosc. Però lluny de trobar un desenvolupament plàcid i controlar, el partit va patir moments “bojos” que van ampliar el marcador per ambdues bandes. Un gols, en part condicionats per decisions arbitrals poc raonables com l’expulsió del boia Reloba o un penal assenyalat que va ajustar el marcador a un avantatge visitant mínim: 7-8. Conscients de no deixar perdre l’ocasió, els badalonins van afrontar la darrera part, Esteve aprofitant una superioritat clavava la pilota a l’escaire i feia pujar el 7-9. Un gol de David Arranz, oportú lluitador tant en atac com en defensa, gràcies a l’assistència d’Àlex Pagès, recuperava l’avantatge de dos gols que els igualadins havien escurçat. Amb el 8-10 al marcador i a falta d’uns tres minuts pel final, l’actuació arbitral va fregar el surrealisme: un segon penal i una expulsió inexplicable van transformar-se en la igualada de l’Igualada a 10 gols. Un minut i mig pel final. Aleshores un altre xut des de lluny de Sergi Font facilitava les coses als visitants aconseguint un avantatge que calia defensar feréstegament. Una recuperació de pilota a falta de 43 segons i un balsàmic temps mort demanat per Vicens Pascual van permetre organitzar l’atac per a controlar la possessió. L’habilitat tàctica va transformar-se en un u contra u per la banda dreta oferint una opció de gol que Jordi Esteve va culminar amb una delicada vaselina que deixava sentenciat el partit a pocs segons del final. El següent atac dels locals va ser estèril i el Badalona aconseguia l’objectiu: dos punts i estar a la part alta de classificació gràcies al bon treball de tots els que van jugar, inclòs el jove Martí Vinyoles que va gaudir de minuts al segon i quart parcials demostrant fermesa defensiva. Una fermesa que van mantenir els porters, especialment Jordi Pañella i que va ser més diluïda en Pol Albert, en part pel compromís d’intentar aturar tres penals en un partit on la combinació arbitral induïa al patiment i l’exasperació. No és elegant assenyalar-ho però és sabut que el món waterpolístic català és petit i hi ha noms que piscina rere piscina, categoria rere categoria, deixen una imatge i un record.
PARCIALS: 1-1,2-2,4-5,3-4. FINAL 10-12
Badalona: J. Pañella, Sergi (4), Aaron, Querol, Alex Pagès, Cisco(2), Flama, Oriol, Oscar (1), Marti, Arranz (2), Esteve (3), Pol. Crònica de Vicens Pascual. Revisió i adaptació d’Albert Ferrer Flamarich. |
