Un Club amb olor de Mar

El Club Natació Badalona, fundat l’any 1929, està consolidat, amb prop de 2000 socis, com la segona entitat més gran de la nostra ciutat.

La seva empenta i dinamisme, tant en l’aspecte social com l’esportiu, l’han convertit en un referent obligat de l’associacionisme badaloní. És una de les entitats més antigues de Badalona, amb més de setanta cinc anys d’història, i el seu arrelament és tal que tothom ens coneix familiarment amb el nom genèric de “El Club” esdevingut nom propi sense necessitat de més adjectius.

A Badalona, quan es parla “del Club” tothom sap que ens estem referint al Club Natació Badalona.

Història Club Natació Badalona

Fundació – els inicis 1930-1933

La nostra entitat va ser fundada en el lluny? 1929, segons ens ha arribat per tradici? oral, per una colla d’amics que es reunien a la perruqueria Can Minobis del carrer Sant Isidre. Els primers Estatuts del Club Nataci? Badalona, per?, daten, segons segell del Gobierno de la Prov?ncia de Barcelona del 28 de maig de 1930.

Per la mateixa via ens ha arribat que un dels primers actes que aquell grup d’amics celebraren fou un ball social, el dissabte anterior a Sant Joan, tot buscant coincidir amb el solstici d’estiu. Aix? doncs, podem considerar la data del 22 de juny com l’aniversari de la nostra entitat.

Des d’aleshores fins avui en dia, els homes i les dones que n’han estat al front no han deixat de treballar per aconseguir petites i grans fites que ens han portat a ser la segona entitat de Badalona.

Com s’ha escrit altres vegades, la idea de fundar el Club es forj? a la barberia de Can Minobis, al carrer de Sant lsidre. En Joan Vil? i Guell en fou circumstancialment president, i l’acompanyarien els SoIernou, Josep Artieda, Josep Minobis, Joan Petit, Marcel Gir?, Llu?s Mong?, Enric Farreras, Enric Aleny?, Llu?s Carb?, Agust? Alsina, Gabriel Bigas i d’altres que foren pioners d’aquell cIub, iniciat com una gran caseta de banys.

Joan Vil? i Guell, un empresari t?xtil del carrer de Sant Isidre, en fou doncs el primer president. La seva perman?ncia en el c?rrec va ser ef?mera, ja que en deixar de viure a Badalona es desconnect? totalment del Club.

Des de primers de gener de 1932 fins a l’octubre de 1933, ho va ser Joan Solernou Enrich. Era un senyor baixet que vivia al costat mateix del Club. La seva esposa era aIemanya i tenien unes filles bessones, les simp?tiques Maria i Pepi, que durant molts anys van ser s?cies del Club.

Els primers successors – La nova ubicació – 1933-1937

A Solernou el succe? Francesc Amat, el 24 d’octubre de 1933. A la presid?ncia d’Amat el succe? l’Enric Alany? Alt?s, durant el mandat del qual es produ? el trasllat des del primitiu local que avui ocupa Banys El Pescador fins a un de m?s ampli, situat al costat de I’actual piscina municipal descoberta.

Ell fou qui organitz? les interessants classes d’educaci? f?sica aplicada a la nataci?, que impart? el professor alemany Martin Herbolzheimer, despr?s campi? d’Espanya de saIts de trampoI?, representant el Club Nataci? Barcelona.

El 24 de mar? de 1936 n’?s president Gabriel Bigas Grau, pare de Llu?s Bigas i sogre de Josefina Salvador, ambd?s socis veteran?ssims i actius del Club.

El maig del 37 se’n fa c?rrec en Francesc Albesa Royo. Treballava a la Bomba Prat i la seva gran afecci? era la pesca. Amb la seva popular barca controlava les curses de nataci?, les travessies… Per cert, els seus dos fills, en C?ndid i la Quimeta, destacaren al seu moment com a nedadors del Club.

La postguerra – 1940-1947

Arriba l’any 1940 i el primer president de la postguerra ?s en Juli Nyssen Vicente. Ja havia col.laborat en juntes anteriors, des del c?rrec de tresorer. Que podr?em dir d’ell que no fos en termes elogiosos? D?ien d’ell que mai s’havia discutit amb ning?, tal era la seva natural bonhomia i savoir faire.

El 12 d’octubre de 1943 LIu?s Mong? Ferrer ?s proclamat president, c?rrec que det? fins al maig de 1947. Vint anys despr?s, el 20 de juny de 1967, tornar? a ser escollit en unes disputades eleccions. Fou un abnegat president, si b? les seves prefer?ncies s’inclinaven cap a la vela. No en va fou, juntament amb el seu germ? Emili, el projectista del primer pat? de vela oficial i diverses vegades campi? de Catalunya i d’Espanya en aquesta especialitat. Junt amb en Jack Vidal, va ser un dels principals instigadors de la construcci? del nou edifici social, inaugurat l’any 1966.

Amb motiu de la celebraci?, l’any 1979, del cinquantenari de la fundaci? del Club, Llu?s Mong? va ser nomenat President d’Honor de I’Entitat. A causa del seu precari estat de salut, l’acte de lliurament ?ntim i molt emotiu tingu? lloc al seu domicili, al qual acudiren la junta, presidida per Pere Par?s, i un grup d’amics.

L’inici del nou local – 1947-1966

El 7 de maig de 1947, Jaume Pons Collado assumeix la presid?ncia del Club. Amb el seu curr?culum d’exel?lent nedador i navegant a pat? a rem, es converteix en l’home tot terreny que porta el tim? de l’entitat amb entusiasme. Tant se’l podia veure intentant resoldre problema delicat, com enfilant-se en una escala per donar corda al rellotge del local. Es mant? com a president durant 12 anys! Del 1947 al 1959. Tot un r?cord!

Els temps, per?, evolucionen. Un petit nucli social ?s conscient que I’edifici ?s vell, s’ha fet petit, no t? piscina ni hangar per a patins… Calen renovacions en diversos sectors, i un d’ells ?s la presid?ncia, si es vol afrontar el repte somniador de construir un local nou i modern. Es necessitava alg? amb la imatge oficial d’aquella ?poca.

Es parla amb Santiago March, llavors alcalde, que ni tan sols ?s soci, i se l’inscriu com a tal. En Pons, una mica ressentit, ho accepta. March aclareix honestament que sempe ha estat “futbolista” i del “Bada”, per? que donar? ple suport a la directiva de I’Entitat perqu? es pugui assolir l’objectiu pret?s: la construcci? d’un flamant edifici.

El juliol de 1966 s’inaugura brillantment la nova seu. Santiago March dimiteix elegantment i el substitueix Llu?s Mong? en la seva segona etapa presidencial, com ja he esmentat anteriorment, despr?s de guanyar a Joan Llad? en unes igualades eIeccions.

La continuïtat i la consolidadció del model esportiu- 1969 -1980

El 1969 Joan Llad? succeeix precisament en Mong?. Identificat de sempre amb el CIub, juntament amb tota la seva fam?lia, i ferm puntal de I’Entitat, roman en el c?rrec fins al gener de 1974.

Pere Par?s Compte ?s el president (del 30/ 01/ 74 al 02/ 01/ 80) que contreu el compom?s d’organitzar el Cinquantenari de I’entitat, i ho fa amb singular encert. Tamb? va aconseguir consolidar un projecte llargament debatut, la construcci? de la piscina annexa a la pista poliesportiva. Gran afeccionat a la vela, form? part de la flota de patins del Club. Els seus companys l’anomenaven festivament l’Almirante.

El febrer de 1980 Salvador Duran Dom?nguez prengu? possessi? del c?rrec. Com ja havia fet en c?rrecs similars al F.C. Badalona i al Casino de Badalona, Duran port? a terme una tasca econ?mica austera i competent, que estabilitz? les finances del Club. A m?s, es preocup? pel bon desenvolupament de les seccions esportives. La seva dedicaci? li vaIgu?, en finir el seu mandat, que se’l propos?s com a President de M?rit, distinci? que l’Assemblea aprov? un?nimement.

Salvador Duran era conegut popularment com el Tragamilles, perqu?, una vegada jubilat, acostumava a nedar di?riament grans dist?ncies en mar lliure, pr?ctica que compaginava amb rigoroses sessions de gimn?stica.

Un buit presidencial i l’estabilitatzació del Club – 1980-1987

El febrer de 1980 es produeix un buit presidencial. Com havia succe?t altres vegades, no era f?cil trobar un nou president. Va ser proposat un soci competent, encara que no era un activista: l’Agust? Falc?. Amb tota franquesa i lleialtat al Club, va manifestar que acceptaria, per? que pr?viament volia comptar amb un exhaustiu estudi sobre I’entitat. Va desgranar-nos l’informe d’aquest estudi a una comissi? de socis veterans. La seva conclusi? fou que un club de nataci? sense piscina era com un club de futbol sense camp, i evidentment va refusar la nostra proposta. Llavors sorg? providencialment un home de la casa, amb un bagatge de gran experi?ncia com a secretari general del Club durant llargs per?odes: en Ll?tzer Llopart Llopart. En aquelles cr?tiques circumst?ncies, es present? espont?niament a la presid?ncia, en una prova m?s d’estimaci? al Club.

Nomen? secret?ria la seva filla i treball? de valent, portant el Club amb equanimitat. Va intentar fer ressorgir el butllet? social informatiu amb una certa periodicitat, per? no hi reeix? per dificuItats econ?miques.

Una empenta a les seccions esportives i a la faceta social – 1987-1995

L’Artur Serra Roura assumeix la presid?ncia el febrer de 1987, i ?s reelegit novament per al per?ode 1991-95, despr?s de gunyar l’altre candidat, Josep Serra Marc?, per ?mplia majoria, en unes eleccions for?a caldejades.

Durant els seus vuit anys de mandat, l’Artur Serra s’entreg? totalment a I’entitat, atenent amb efici?ncia les seccions esportives. En la faceta social, instaur? per primera vegada en la hist?ria del Club la distinci? Emblema d’Or (i lliurament de diploma) per als socis i s?cies amb 50 anys de vinculaci? ininterrompuda a l’entitat. El primer lliurament s’efectu? el 17 de febrer de 1989 i van ser distingits 22 membres (15 socis i 7 s?cies), en el curs d’una brillant festa social. Des de llavors, s’han continuat entregant anualment aquests emblemes. En una emotiva cerim?nia celebrada en el trancurs de l’Assemblea General de l’any 1996, l’Artur Serra va ser nomenat President d’Honor de l’Entitat.

La modernització del Club, la seva estructura i les seves seccions – 1995-

Finida I’etapa d’Artur Serra, el febrer de 1995, van tenir lloc les eIeccions m?s igualades i discutides de tots els temps, que guany? per un esc?s marge la candidatura de Miquel Estruch Trait? enfront de I’encap?alada per Joan PIana Pag?s.

?s en aquesta darrera etapa quan el Club pren el seu major dinamisme. S’apliquen t?cniques de gesti? modernes a totes les estructures, es compleix un ambici?s Pla General de Reformes de totes les instal?lacions, es regularitza la situaci? laboral de tota la plantilla i es dinamitza com mai fins aleshores l’activitat social. Tamb? ?s durant aquests darrers anys quan el Club obt? els millors ?xits esportius en tots els ?mbits i es creen les noves seccions de triatl? i submarinisme. Aix? mateix la influ?ncia del Club es fa notar en el conjunt del seu ?mbit, tant a nivell ciutad? a trav?s de la seva participaci? activa en diferents f?rums de participaci? municipal, com esportiu a trav?s de la pres?ncia i responsabilitat en estaments federatius diversos.