Aquesta ha estat la sisena temporada de la secció de rem, i sense cap dubte hem tingut un final de temporada pletòric per a gairebé tots els equips. Però no tot han estat alegries aquest any, la temporada és molt llarga i dura.
Fent una mica de memòria, ara farà just un any que els nostres equips van començar la temporada passada. Cada equip ho feia amb uns objectius i unes pretensions diferents. Els veterans igualar o millorar el subcampionat d’Espanya aconseguit en la temporada anterior i mantenir-se al capdavant en la Lliga Catalana i el Campionat de Catalunya. Els sènior amb la intenció de consolidar-se com un equip competitiu i poder plantar cara en les competicions. Les veteranes, amb l’objectiu de mantenir-se a dalt dels podis tant a la lliga catalana com en el Campionat de Catalunya i poder fer un bon paper al Campionat estatal. I l’escola de rem, la part de la secció de la que tots n’estem més orgullosos, amb la mateixa voluntat de cada any: seguir treballant amb tots els nois i noies per formar vogadors, i sobretot assegurar el futur del Club i del rem
Aquestes eren les pretensions al començar la temporada, i és a l’hivern on s’ha de treballar molt dur per aconseguir tot el que ens proposem. A l’estiu és relativament fàcil sortir a remar, fa caloreta, el temps acompanya, tot sembla més agradable. A l’hivern, com us podeu imaginar, requereix més esforç tot plegat. Un esforç que no té recompensa a curt termini, mesos i mesos entrenant sense una competició, sense una regata, només veient que els teus companys s’hi estan deixant la pell igual que tu.
Enmig d’aquest desert de fred, tenim un petit oasis anomenat Descens d’Orio. Una cita que no ens volem perdre i que cada any afrontem amb més reptes. Aquest any hi van poder pujar els nois del sènior. Molt en part, gracies a la col·laboració del Club de Rem d’Ondarroa, amb el qual els llaços són cada cop més estrets i productius. Era seva la trainera (embarcació basca) amb la qual hi van participar els nostres sèniors. Un cap de setmana que tampoc es van voler perdre les veteranes, que hi van pujar amb el nostre llaüt del mediterrani per poder competir.
I així, com qui no vol la cosa ens plantem al més de maig, amb la primera competició oficial, el campionat de Catalunya de llaüt del mediterrani. La primera prova de foc per veure com estan els equips catalans de cara al campionat d’Espanya. Els resultats van ser esperançadors. Els veterans, un any més, campions de Catalunya. Els sèniors, les veteranes i els juvenils subcampions. I un recent format equip sènior femení, van ser terceres. Les juvenils també hi van participar, quedant en quart lloc. Hi varem participar en sis categories, totes les possibles, sènior, juvenil, i veterà tant masculí com femení. L’únic club que va presentar sis equips, el que ens fa sentir-nos orgullosos de l’estructura que tenim.
Aquests sis equips van participar en el Campionat d’Espanya unes setmanes més tard, que aquest any es celebrava a casa, a St. Carles de la Ràpita. Els resultats no van ser ni de bon tros com esperàvem, Només juvenils i veterans masculins van aconseguir classificar-se per a les regates del diumenge, en les quals només van poder ser cinquens tots dos equips. Un cop dur com a club, sens dubte no va ser el millor Campionat d’Espanya per al Club Natació Badalona. Però bé, diuen que les derrotes han de servir per aprendre’n i analitzar perquè no estem a l’alçada dels valencians.
La temporada continua, s’acosta l’estiu i el bon temps obre les portes de la Lliga Catalana de Llagut, títol que van conquistar els veterans després de guanyar gairebé totes les regates. Les veteranes van estar a tocar del títol, finalment es van haver de conformar amb una segona plaça. La mateixa sort van córrer els juvenils, que no van poder batre el primer classificat. Pels sèniors va ser una lliga molt constant, on es van reafirmar com un equip a tenir en compte de cara als propers anys, un grup amb molta progressió. Finalment van ser cinquens, igual que el nostre equip sènior femení, que després d’una temporada difícil s’ha consolidat com un equip més de la secció.
I regata rere regata ens acostem al final de temporada. On té lloc el Campionat de Catalunya de llagut català. És la competició que tanca la temporada, i on tots els equips i clubs busquen posar la cirereta del pastís a la temporada. I, orgullosos, podem dir que ho varem aconseguir. Tres medalles d’or i una de plata. Tres equips campions de Catalunya, juvenil masculí i veterans masculins i femenins. I un inesperat subcampionat que es va endur el sènior masculí en una disputadíssima final.
Un final de temporada esperançador, que reforça la sòlida estructura de la secció i demostra el seu bon funcionament. Un final de temporada que ens engresca per afrontar la nova temporada que tot just acaba de començar. Aquest proper any esperem poder gaudir d’un parell de regates a les costes badalonines. Hi sereu convidats per gaudir amb nosaltres d’aquest esport que tant ens entusiasma als que el practiquem, i que per això us animem a tots els socis i sòcies a que proveu d’entrar en un bot de rem i deixar-vos seduir per aquest esport que sovint el definim com una droga.
