Badalona 12-12 C W Sant Adrià o quan l’esport deixa de ser-ho
El de dissabte era una mena de derbi entre dues ciutats veïnes i dos equips que tenen en comú la voluntat de construir llurs escoles de waterpolo i, especialment, les nombroses renovacions i incorporacions de jugadors diversos les dues darreres temporades. A més, cal sumar el passat –en diverses èpoques- de bona part de l’actual contingent badaloní. Per tant, al marge de certs bons tractes entre els que en algun moment han compartit casquet en aquests equips o en altres, es preveia un partit tens i disputat on l’arbitratge havia de jugar un paper clau en l’equilibri de l’esportivitat.
Com ja dèiem en la darrera crònica, el partit era intranscendent per als interessos del Badalona, ja assegurat en el tercer lloc de la taula i sense opcions de jugar la fase següent en el grup d’ascens. En canvi pel Sant Adrià implicava la possibilitat de quedar en cinquè lloc arrodonint un primer tram de lliga on han posat les coses complicades als equips de la part alta de la classificació. Així l’ inici del partit va ser intens per part dels visitants i lleument descentrats per part dels locals que, a més, patien les baixes d’última hora per lesió del porter Pol Albert i del boia titular Òscar Reloba.
