Crònica per el consoci i patinaire Jordi Sevat. del Campionat de Catalunya 2015 de patí de vela celebrat a Torredembarra el 10, 11 i 12 de juliol.
First things first:
La gent que en sap, diu que s’aprèn més dels errors que dels encerts, els que solament l’encertem quan ens equivoquem no estem gaire d’acord. El nostre estimat Peco ha guanyat el campionat amb quatre primers i un segon, no deu ser l’única vegada que ha succeït una cosa semblant, fins i tot és matemàticament possible que en un altre campionat algú hagi guanyat amb cinc primers, si ha passat segur que en Ferran Yotolosé ens ho aclarirà. Jo des d’aquesta humil tribuna proposo anomenar des d’ara i fins al final del seu regnat a Peco com a Primer Patinaire del Patinaires de Primera, per abreujar PPPPP. Proposo que com al generals romans el dia de la desfilada, un servent li digui a cau d’orella “memento mori”.
Fet aquest prefaci anem a la teca:
Els tres dies del campionat es van poder celebrar dues regates, la primera complerta i la segona amb arribada a la popa. Vents lleugers i estables, dos dies de garbí, primer i tercer, i un de xaloc amb més onada que vent, sobre bords bons i dolents li pregunteu al PPPPP.
El més destacable del primer dia, va ser sens dubte la conferència sobre models meteorològics que va programar l’organització cap a quarts de set, desprès de les regates i abans de la sardinada, ja deia nostre senyor que no solament de pa viu l’home, i que alimentar l’esperit és tan o més important que l’estómac, sobretot si en les últimes sis hores has menjat una poma, i tens un self-service de cervesa. Tant o més important va ser la segona regata d’en Gregori Loputoamo, sortida a estribord per davant de tota la flota, i 250 m al segon classificat, el nostre candemor, es va sortir, en baixar del patí no tocava el terra, a la nit els seus companys d’habitació diuen que en somnis plorava de felicitat i no parava de repetir, “Senyor, jo no són mereixedor…” Com a tota moneda hi ha una creu, en Telmo Envidiametienen, va rebre el primer dels tres forats que li farien, un per dia, no hase falta desir nada más. La resta de la flota navegava bé i mantenia totes les opcions obertes, tot i que el nostre Albert Primerosiempreestoy es va menjar la boia de sortida i això el va retardar una mica.
El segon dia i primer del regnat d’en PPPPP el xaloc venia acompanyat d’una onada mecagoentolokyoeestudiao que et posava de través i t’obligava a treballar més que els pobres mariners quan acaben les regates (con lo bien que estarian jugando al dómino y estos abuelos a navegar en cacharros de 100kg). Els resultats van clarificar molt les posicions tant a primera com a segona. Finalment, l’últim dia no va portar gaires sorpreses, no podem deixar passar la quarta posició d’en Koki Melenalviento, i primer de veterans, corre el rumor que no hi havia previst un premi pel primer veterà i que en Ferran Tengomasbrazoskunpulpo va remenar unes quantes cireres, però jo que conec la mesura i la timidesa d’en whitenouse no dono crèdit a aquestes males llengües.
No voldria deixar de felicitar a en Martin Yasalgobien que està fent una progressió impressionant, ni a en Jaume Elconstant que va demostrar molta regularitat en la seva primera participació en un campionat de Catalunya. I un record molt especial pel Goran Ciñiendonomepasanaide.
Salut.
