Un Badalona amb diverses baixes tant per lesió com per compromisos diversos, visitava un Banyoles complet. Tot i el caràcter intranscendent del partit ambdós equips van sortir a guanyar des del primer xiulet. Va ser un matx dominat per bon joc i el faire-play amb un marcador enganyós. Els dos primers quarts van tendir cap al cantó banyolí en l’avantatge del marcador, mentre que els dos següents van ser del Badalona tot i un darrer quart desastrós en defensa que el va fer perdre el quatre gols d’avantatge a mig quart. I és que malgrat les ganes un cert aire de relaxació dominava l’ambient. Una relaxació falta d’intensitat mental, habitual en els primers quarts del Badalona de la primera volta de la primera fase com ja dèiem en les cròniques pertinents.
Això va facilitar que el poder ofensiu dels locals trobés fortuna aviat amb un gol des de la boia. Ràpidament Cisco Roqué des de l’extrem bo rematava a gol una superioritat numèrica aconseguida per Romaní. El mateix Romaní marcaria dos gols més deixant el parcial amb 2-3. No obstant, la voluntat del Banyoles era clara i dos gols seus posaven en evidència que el partit seria més igualat del previsible. Amb 4-3 s’iniciava el següent quart i cert moviment de banqueta visitant dinamitzant una espiral de gol i rèplica quasi constant com demostra el de 3-3. Gols de Sergi amb el seu clàssic xut parabòlic, d’Arranz des de l’exterior –en superioritat numèrica- i de Jordi Esteve amb el seu acadèmic llançament ajustat al escaire posaven el 7-6 a l’equador del partit descans. Però la sensació era d’un cert esllanguiment davant la pressió banyolina. Calia pujar en intensitat i aprofitar un millor estat físic i encert de vers la porteria contrària.
